dimarts, de setembre 23, 2008

Encara estem aquí!

Ei! Sento no poder actualitzar tant com abans, però a Tokyo no tenim Wi-Fi a l'habitació i tant sols hi ha un pc públic a l'hotel (i a més configurat en japonès). Però bé, ara li he robat el portàtil a l'Herni així que podré actualitzar una miqueta.

Dilluns 15: Tornem a plegar les maletes i fem el primer canvi d'hotel, avui toca anar fins a Kyoto, l'antiga capital del país. Marxem de l'hotel i agafem el tren cap a Kyoto. Està més aprop del que em pensava, així que no fa falta ni agafar el Shinkansen.

Un cop arribem a Kyoto es posa a ploure una mica, i encara que la seva estació és gegant trobem facilment la sortida dels busos. Agafem el bus que ens han dit que arriba fins al nostre hotel i pujem. Ens baixem a Gion, el barri més tradicional de Kyoto, famós per ser una antiga zona de geishas (és l'escenari de gran part de Memorias de una geisha).

Tot i que haviem baixat a la parada que tocava, no sabem on està exactament l'hotel, així que preguntem i al cap d'una bona estona trobem un avi que sap per on cau, així que seguim les seves indicacions i arribem finalment.

Tot i que l'habitació no és res de l'altre món, i que els lavabos d'aquí són rollo prefabricats (com a les barraques), les vistes són molt xules, ja que es veu tot el barri antic per sobre. Al veure aquestes vistes decidim deixar les maletes i surtir a donar una volta.

Gion és un barri molt maco i especial, però això es nota en els preus dels seus restaurants, així que al final decidim tornar a l'hotel i dinar allà.

Un dels temples que hem de visitar és Sanjunsagendo, un temple que té 1001 estatues de Kannon, uns dels principals déus d'aquí, però se'ns fa tard i ja està tancat (la majoria de temples tanquen a les 5 de la tarda). Després teniem pensat arribar-nos fins a una de les fotos més típiques de Kyoto, la del temple Kiyomizu-dera, però suposem que també tancaran d'hora i al final no hi anem.

Com que és mitja tarda i no tenim ja res més per fer, donem una volta pels voltants del barri i anem a descansar una mica a l'hotel abans d'anar a sopar, però jo estic tant cansat que al final m'acabo adormint, jejeje.







Dimarts 16: Esmorzem a l'hotel i tenim buffet lliure, així que ens posem les botes i surtim per anar al Kiyomizu-dera, un dels temples més famosos de Kyoto. Aquí els temples més grans tenen jardins interiors, i semblen més boscos de muntanya que una altra cosa. Fem les fotos que toca i marxem cap al Sanjusangendo.

Un cop allà, ens fan descalçar per entrar, i un cop dins veiem que hi ha una sala una mica estreta però moooooooolt llarga en la que tenen les 1001 estatues de Kannon, en 10 files. Aquesta sala és l'edifici més llarg de fusta de tot el Japó, i la veritat és que no m'estranya. Llàstima que no deixéssin fer fotos a l'interior d'aquí, ja que era prou impressionant, però en podeu veure si apreteu aquí. Al surtir un grup d'escolars japonesos se'ns acosten tímidament i ens pregunten si ens poden fer unes preguntes per uns deures que han de fer, així que diem que cap problema i al final ens fem una foto amb ells.

Marxem del temple i ens dirigim a Fushimi Inari, una zona de muntanya famosa per tenir camins plens de toriis, les famoses portes vermelles de temples japonesos. Té bastants quilòmetres de portes una darrere de l'altre, impressiona bastant. Per arribar-hi ens posem a buscar l'estació per anar cap allà i ens posem per dins d'una zona industrial, i quan ens pensavem que ja ens haviem perdut la vam trobar.

Finalment agafem el tren, però amb tanta mala sort que ens equivoquem de tren i agafem un express, i quan ens n'adonem ja ens hem passat 4 parades! Agafem el tren de tornada i arribem a Fushimi Inari. Quan miravem el mapa semblava força petit, però vam començar a caminar i caminar i pujar moltes escales sota del túnel de toriis i quan vam tornar a veure un altre mapa i vam veure que portavem molt poc tros, decidim fer mitja volta i seguir la visita turística. A l'hora de baixar passem per un altre passadís de toriis que ens porta a una espècie de cementiri bastant curiós.

Tornem a l'estació i agafem el tren en direcció al temple daurat, el Kinkakuji. Aquest temple se li diu així precisament perquè està recobert d'or, i en dies clars el seu reflexe en el llac diuen que és tant perfecte que costa reconeixer quin és el verdader i quin el reflexe.

El tren que ens havia de portar al temple daurat fa l'última parada a l'estació de Kyoto, així que aprofitem i ens quedem allà a dinar i visitem de pas la tenda d'Osamu Tezuka, un dels pares del manga.

Des d'allà decidim agafar el bus per arribar-nos al temple, i arribem just per entrar, ja que quedaven 20 minuts per tancar. Realment és un lloc molt maco, però amb aquest temps en tenim de sobre per visitar la zona, ja que no t'hi deixen acostar massa. Un cop a fora intentem visitar el temple Ryoanji, però aquest cop no tenim tanta sort i just quan entravem el tanquen.

L'última parada del día és anar a visitar el museu internacional de manga de Kyoto, així que tornem a agafar el bus i quan el trobem entrem. Un cop dins veiem que és bastant decepcionant, ja que més que "museu" s'hauria de dir "biblioteca" de manga, ja que hi ha estanteries senceres plenes de series de manga en japonès, però d'explicacions ben poques.

En fi, després de la decepció, tornem a l'hotel i surtim a sopar pel barri de Gion, amb la mala sort de que entrem en un dels restaurants més lents de la zona. Surtim ràpid i anem a dormir, que ens fa bastanta falta.

Continuarà!







Etiquetes de comentaris: , , ,

********************************************************************************** **********************************************************************************

1 Comentaris:

Blogger Kojirô ha dit...

lol amb els estudiants. Ja em diras que us van preguntar, que tinc curiositat.
Vull llegir sobre les vostres impresions a tokyooooo :D

24/9/08 1:46 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

********************************************************************************** **********************************************************************************