Marxem cap a Kyoto!

Hola a tothom! Altre cop puc estar una estoneta amb el portàtil de l'Herni, de manera que actualitzaré el blog amb els dies que han passat!

Divendres 12: Es fa una mica estrany el canvi horari, no he pogut dormir massa estona ni massa bé, però s'està millor del que havia imaginat. El sopar i l'esmorzar han estat força passables. Un cop aterrem i per fi podem estirar les cames, passem pel control de duana. A cadascú li pregunten coses diferents i al final passem tots.

Anem a recollir les maletes i quasi bé no tenim ni temps d'arribar que ja surten les nostres (com a Barna, vamos). Tot seguit intentem trucar a les nostres families amb més o menys èxit (el telèfon del Jaime no vol funcionar) i anem a descanviar el Japan Rail Pass. Com que l'aeroport és bastant gran, ens topem per primer cop amb el mur dialèctic, que molts cops ni sabent anglès soluciones. Un cop ho trobem i fem el canvi, surtim a agafar un bus que ens deixarà davant mateix de l'hotel. També per primer cop xoquem frontalment contra la gran xafugor que fa. Com a mínim el día aguanta.

Un cop al bus, anem observant per primer cop amb els nostres ulls com és aquest país que tants cops hem somiat d'anar, però les vistes des de l'autopista no són massa entretingudes. Un cop arribem a l'hotel i ens dónen les habitacions, veiem les habitacions son setenteres total, però no estàn malament. Evidentment, el primer que fem és anar a mirar el lavabo, i efectivament allà estava, el xorro d'aigua per netejar el cul!

Ens apossentem, ens dutxem (ja era hora!) i veiem que davant mateix de l'hotel tenim una estació de metro (que no ens entra amb el JRP), i una botiga 24h Lawson. Com que teniem la intenció d'anar al concert dels Pillows a Tokyo, sabem que hem d'anar a comprar-les a una botiga així, i per tant ens hi acostem. Malauradament, tan sols hi ha una parella de japonesos bastant gran atenent i no ens entenen gaire. A més, els tickets s'han de treure d'una màquina que només està en japonès, i al final no podem treure-les ni amb l'ajuda del bon home que ens atenia (va estar com 10 minuts intentant-ho). Al final quedem que intentarem recollir més informació i tornarem a intentar-ho un altre dia.

Ara la nostre intenció és anar fins al Umeda Sky Building, un dels edificis més alts d'Osaka i del que a més té un mirador on podriem fer fotos bastant xules de la ciutat. El que hem de fer és agafar el metro, i canviar per la línia JR, en la que sí que ens entra el JRP (tot i que encara no el tindriem activat fins a l'endemà). Tot i semblar fàcil no ho és, així que ja ens perdem per primer cop dins de les instalacions del metro, un policia ens ha d'ajudar a treure els tickets, i no sabem on s'ha d'agafar el següent tren. Tot un èxit, vamos. El més fort de tot és que al fer el canvi de tren, haviem de comprar un altre ticket, i a l'intentar entrar amb aquest no s'obrien les portes. Deixem que els japonesos entrin per veure com ho fan, i ens fixem que uns porten unes tarjetes magnètiques i que d'altres entren amb el que sembla el nostre ticket. Com que ho tornem a intentar i no funciona, decidim preguntar al policia que hi ha al costat, i ens diu que HEM DE POSAR ELS 2 TICKETS ALHORA!! Sí, sí, el ticket que ens havia portat fins allà (encara sort que no l'haviem tirat). Posem els dos tickets a la vegada, i només surt el ticket nou, però això ens obre les portes, amb el que ja ens serveix. Curiós si més no.

Un cop arribem a la zona del Umeda Sky Building i de tornar-nos a perdre per Osaka, arribem al Yodobashi Camera, una espècie de Corte Inglés però que té una "Jump Shop", una tenda de manga i figures de la revista Jump, una de les més famoses del país, així que decidim entrar i veure la primera tenda friki del viatge. Alguns fan algunes compres i surtim a fora. Un cop trobem el Umeda Sky Building, anem pujant fins al 3r pis que és per on s'entra al mirador. Allà comprem els tickets i agafem l'ascensor de portes de vidre que puja fins a dalt de tot (uns 40 pisos em sembla recordar) i veiem Osaka de nit, amb tots els edificis il·luminats i tots els neons engegats. Fem més fotos i baixem al pis de baix on hi ha una sala amb uns bancs que si t'hi asseus il·luminen la part central, i pots anar jugant amb els colors.

Com que ja tenim gana, surtim a sopar, però primer hem de trobar un lloc on ens puguem fer entendre una mica, per tant necessitem una carta amb fotos. Després de caminar una mica trobem un restaurant que està al 2n pis. Entrem i ens senten a una taula amb uns forats al mig per on s'hi poden fregir coses. Ens hem d'aixecar i agafar el menjar que vulguem fregir a la taula. Sense saber-ho ens haviem posat en un buffet lliure!

Finalment, fem una volta per Osaka fins a tornar amb els trens cap a l'hotel tot cansats d'un dia extremadament llarg (no haviem quasi dormit en moltes hores), així que hi tornem i ens posem a dormir. El dia següent tocava visitar Hiroshima i Miyajima, així que tocarà llevar-se relativament d'hora.

Bufff... això se m'està allargant moltissim! Tot i que prefereixo fer-ho així ja que després segurament m'oblidi de molts detalls, jejeje. Així en plan resum dels dies fins avui diré que el dissabte vam anar a Hiroshima a veure la zona de l'epicentre de la bomba atòmica, però a Miyajima no ens hi vam acostar per culpa de la pluja. Després vam tornar a Osaka i vam surtir una mica per Dotombori, i vam acabar finalment a un karaoke. Diumenge tocava visitar els Osaka, així que pel matí vam anar al castell d'Osaka i per la tarda vam anar a Den Den Town, que seria el carrer tecnològic i friki d'Osaka. Finalment avui toca anar fins a Kyoto i començar a veure algunes coses.

Us deixo algunes fotillos! Ens veiem a la propera actualització!

Per fi aquí!

Les vending machines, màquines que estàn tot arreu per Japó (literalment!).

Estavem MOLT cansats!

El Umeda Sky Building (i el Jaime)

Cartell de la pel·lícula de Gurren Lagann, que estan passant pels cines i que intentarem anar a veure

El restaurant de fregits