Hiroshima
Avui toca actualització sobre el viatge a Hiroshima!
Dissabte 13: El plan d'avui és anar fins a Hiroshima i Miyajima, i finalment surtir una mica de festa per Osaka. Com que al costat mateix de l'hotel tenim una estació de tren podem arribar ràpid a l'estació de Shin-Osaka, on agafarem el Shinkansen (el tren bala) per arribar a Hiroshima.
Un cop a l'estació, ens fan entendre que no hi ha un Shinkansen directe com pensavem, així que ens reserven els seients per un altre en el que haurem de fer transbord a Okayama. Un cop arribem allà, demanem a un poli on podiem fer la reserva dels seients per al següent tren fins a Hiroshima, i l'home ens ha acompanyat fins a les taquilles, ha fet la cua sencera amb nosaltres i s'ha encarregat de parlar amb el venedor per fer la reserva. I això que només preguntavem pel lloc!
Arribem a Hiroshima sobre la 1. A mida que passen els minuts, cada cop veiem menys edificis alts i més cases, muntanyes i zones de conreu. Un cop arribem a Hiroshima, demanem informació i mapes a l'estació i agafem un tranvia que ens porta al Memorial Park, el que seria l'epicentre de la bomba. Ens costa una mica trobar-lo, i la calor impresionant que fa no ajuda gens, però finalment ens n'ensurtim i arribem al parc de la pau.
Només baixar ja veiem l'únic edifici que va quedar dret després de la bomba. Fa una mica de respecte saber que fa uns anys això va ser l'epicentre de la bomba. Fem les fotos de rigor i entrem al Peace Memorial Park. Anem caminant i trobant monuments conmemoratoris i memorials, però un en especial m'ha conmugut força, el monument a la nena Sadako. La Sadako estava malalta de leucèmia, i va intentar fer 1000 grulles de paper per poder curar-se, però es va morir abans d'aconseguir-ho. A partir d'aquí, els nens i nenes de molts col·legis es passen a deixar grulles de paper cada any, ja n'hi ha un munt.
Anem fent fotos i arribem al musesu de la Pau. Entrem i ens anem contagiant d'aquest horror que va suposar per a la ciutat la bomba. Al principi he començat fent algunes fotos, però al final se m'han tret les ganes i tot del nus que se m'estava fent a l'estomac. Surtim ràpid del museu i per acabar d'adobar el malestar que ens havia deixat, comencen a caure 4 gotes.
Ens afanyem a posar-nos a cobert i ens enganxa una trompa d'aigua a mig camí. Ens refugiem a l'oficina de turisme però cada cop sembla que plogui més. Arriba un moment que sembla que pari una mica, així que aprofitem i anem cap al tranvia per arribar fins a l'estació de tren que ens portarà fins al ferry de Miyajima, però un cop hi arribem ens adonem que plou moltíssim, i que dificilment estarà el ferry obert, o que podriem acabar aillats a la illa, a part de que plovent no veuriem massa bé la famosa torii en tot el seu esplandor, així que decidim que el millor és fer mitja cua i tornar a l'hotel.
Aquest cop hem tingut més sort i agafem un Shinkansen que ens porta directament a Osaka. Un cop completat tot el trajecte, ens canviem a l'hotel i surtim a buscar algún lloc per sopar. Acabem a un restaurant de fideus que ens fan descalçar per primer cop que som aquí. Està a un segon pis i tot el menjar està bonissim. Un cop hem acabat, ens disposem a surtir una mica de festa per la suposada zona de festa d'Osaka, Dotonbori, però a l'hora de la veritat està tot molt mort, i només passen uns minuts de les 12.
Després de fer unes voltes per carrers plens de neons, arribem a un bar a la segona planta d'un edifici que tanca tard, així que aprofitem i ens prenem unes copes. Un cop surtim, voldriem anar a algún altre lloc, però està tot absolutament tancat, així que decidim anar a un karaoke.
Aquí els karaokes son una mica diferents, ja que en comptes d'estar tothom a una mateixa sala demanant cançons i cantant, estem separats en grups en sales individuals. Després d'intentar fer-nos entendre amb un dependent, ens deixen fer un recital de desafinaments a una sala per a nosaltres sols. Un cop passat el temps que haviem contractat, surtim d'allà i intentem tornar a l'hotel, però de camí trobem com una mena de llibreria on hi ha revisten, comics, videojocs i música en 4 plantes, i oberta les 24h.
La tentació de poder fer el friki a quarts de cinc de la matinada pot amb nosaltres, així que anem a fer-hi una ullada. Ja cansats, agafem un parell de taxis i tornem a l'hotel a dormir. Demà toca visitar Osaka, el seu castell i Den Den Town. Demà també és l'últim dia sencer que passarem a Osaka, així que s'haurà d'aprofitar!
Dissabte 13: El plan d'avui és anar fins a Hiroshima i Miyajima, i finalment surtir una mica de festa per Osaka. Com que al costat mateix de l'hotel tenim una estació de tren podem arribar ràpid a l'estació de Shin-Osaka, on agafarem el Shinkansen (el tren bala) per arribar a Hiroshima.
Un cop a l'estació, ens fan entendre que no hi ha un Shinkansen directe com pensavem, així que ens reserven els seients per un altre en el que haurem de fer transbord a Okayama. Un cop arribem allà, demanem a un poli on podiem fer la reserva dels seients per al següent tren fins a Hiroshima, i l'home ens ha acompanyat fins a les taquilles, ha fet la cua sencera amb nosaltres i s'ha encarregat de parlar amb el venedor per fer la reserva. I això que només preguntavem pel lloc!
Arribem a Hiroshima sobre la 1. A mida que passen els minuts, cada cop veiem menys edificis alts i més cases, muntanyes i zones de conreu. Un cop arribem a Hiroshima, demanem informació i mapes a l'estació i agafem un tranvia que ens porta al Memorial Park, el que seria l'epicentre de la bomba. Ens costa una mica trobar-lo, i la calor impresionant que fa no ajuda gens, però finalment ens n'ensurtim i arribem al parc de la pau.
Només baixar ja veiem l'únic edifici que va quedar dret després de la bomba. Fa una mica de respecte saber que fa uns anys això va ser l'epicentre de la bomba. Fem les fotos de rigor i entrem al Peace Memorial Park. Anem caminant i trobant monuments conmemoratoris i memorials, però un en especial m'ha conmugut força, el monument a la nena Sadako. La Sadako estava malalta de leucèmia, i va intentar fer 1000 grulles de paper per poder curar-se, però es va morir abans d'aconseguir-ho. A partir d'aquí, els nens i nenes de molts col·legis es passen a deixar grulles de paper cada any, ja n'hi ha un munt.
Anem fent fotos i arribem al musesu de la Pau. Entrem i ens anem contagiant d'aquest horror que va suposar per a la ciutat la bomba. Al principi he començat fent algunes fotos, però al final se m'han tret les ganes i tot del nus que se m'estava fent a l'estomac. Surtim ràpid del museu i per acabar d'adobar el malestar que ens havia deixat, comencen a caure 4 gotes.
Ens afanyem a posar-nos a cobert i ens enganxa una trompa d'aigua a mig camí. Ens refugiem a l'oficina de turisme però cada cop sembla que plogui més. Arriba un moment que sembla que pari una mica, així que aprofitem i anem cap al tranvia per arribar fins a l'estació de tren que ens portarà fins al ferry de Miyajima, però un cop hi arribem ens adonem que plou moltíssim, i que dificilment estarà el ferry obert, o que podriem acabar aillats a la illa, a part de que plovent no veuriem massa bé la famosa torii en tot el seu esplandor, així que decidim que el millor és fer mitja cua i tornar a l'hotel.
Aquest cop hem tingut més sort i agafem un Shinkansen que ens porta directament a Osaka. Un cop completat tot el trajecte, ens canviem a l'hotel i surtim a buscar algún lloc per sopar. Acabem a un restaurant de fideus que ens fan descalçar per primer cop que som aquí. Està a un segon pis i tot el menjar està bonissim. Un cop hem acabat, ens disposem a surtir una mica de festa per la suposada zona de festa d'Osaka, Dotonbori, però a l'hora de la veritat està tot molt mort, i només passen uns minuts de les 12.
Després de fer unes voltes per carrers plens de neons, arribem a un bar a la segona planta d'un edifici que tanca tard, així que aprofitem i ens prenem unes copes. Un cop surtim, voldriem anar a algún altre lloc, però està tot absolutament tancat, així que decidim anar a un karaoke.
Aquí els karaokes son una mica diferents, ja que en comptes d'estar tothom a una mateixa sala demanant cançons i cantant, estem separats en grups en sales individuals. Després d'intentar fer-nos entendre amb un dependent, ens deixen fer un recital de desafinaments a una sala per a nosaltres sols. Un cop passat el temps que haviem contractat, surtim d'allà i intentem tornar a l'hotel, però de camí trobem com una mena de llibreria on hi ha revisten, comics, videojocs i música en 4 plantes, i oberta les 24h.
La tentació de poder fer el friki a quarts de cinc de la matinada pot amb nosaltres, així que anem a fer-hi una ullada. Ja cansats, agafem un parell de taxis i tornem a l'hotel a dormir. Demà toca visitar Osaka, el seu castell i Den Den Town. Demà també és l'últim dia sencer que passarem a Osaka, així que s'haurà d'aprofitar!
escrit per BeaKManiak a les 12:46 a. m.
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
********************************************************************************** **********************************************************************************