dissabte, setembre 27, 2008

Sumimasen!

Tot i que m'hagués agradat poder fer un seguiment més exhaustiu i dia a dia, les coses que hem hagut de fer durant el dia i la dificultat d'escriure al blog en condicions no m'han deixat fer-ho. De totes maneres demà ja tornem i tot ha anat molt molt bé. Per una banda és una llàstima deixar aquest país tant sorprenent, però per altra banda també es troben a faltar els familiars i coneguts, i la familiaritat de Sabadell (i el poder comunicar-te decentment amb la resta de gent).

Un cop torni a estar instalat a casa continuaré actualitzant els dies que falten, ja amb més tranquilitat.

Fins aviat!

PD: Avui ens hem posat a un lloc per sopar que ens cobraven 130 euros pel menjar!! Sort que hem preguntat abans de començar a demanar, que si no...

Etiquetes de comentaris: ,

********************************************************************************** **********************************************************************************

3 Comentaris:

Blogger Kojirô ha dit...

130 eurus x sopar!? WTF!? Que era d'or el menjar o que? xD

28/9/08 10:44 a. m.  
Blogger Kojirô ha dit...

*lalallalal* netejo les teranyines, que fa lleig. :D

1/12/08 2:17 a. m.  
Blogger aceituno1982 ha dit...

Hola. Soy del foro de EOL. Como no sé si te están llegando los mensajes con las fotos del Zelda, te paso por aquí también el enlace de las fotos, vale? Espero que no te moleste. Ahí va el enlace: http://img30.imageshack.us/gal.php?g=dsc07480.jpg

24/5/09 7:09 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

********************************************************************************** **********************************************************************************

dimarts, setembre 23, 2008

Encara estem aquí!

Ei! Sento no poder actualitzar tant com abans, però a Tokyo no tenim Wi-Fi a l'habitació i tant sols hi ha un pc públic a l'hotel (i a més configurat en japonès). Però bé, ara li he robat el portàtil a l'Herni així que podré actualitzar una miqueta.

Dilluns 15: Tornem a plegar les maletes i fem el primer canvi d'hotel, avui toca anar fins a Kyoto, l'antiga capital del país. Marxem de l'hotel i agafem el tren cap a Kyoto. Està més aprop del que em pensava, així que no fa falta ni agafar el Shinkansen.

Un cop arribem a Kyoto es posa a ploure una mica, i encara que la seva estació és gegant trobem facilment la sortida dels busos. Agafem el bus que ens han dit que arriba fins al nostre hotel i pujem. Ens baixem a Gion, el barri més tradicional de Kyoto, famós per ser una antiga zona de geishas (és l'escenari de gran part de Memorias de una geisha).

Tot i que haviem baixat a la parada que tocava, no sabem on està exactament l'hotel, així que preguntem i al cap d'una bona estona trobem un avi que sap per on cau, així que seguim les seves indicacions i arribem finalment.

Tot i que l'habitació no és res de l'altre món, i que els lavabos d'aquí són rollo prefabricats (com a les barraques), les vistes són molt xules, ja que es veu tot el barri antic per sobre. Al veure aquestes vistes decidim deixar les maletes i surtir a donar una volta.

Gion és un barri molt maco i especial, però això es nota en els preus dels seus restaurants, així que al final decidim tornar a l'hotel i dinar allà.

Un dels temples que hem de visitar és Sanjunsagendo, un temple que té 1001 estatues de Kannon, uns dels principals déus d'aquí, però se'ns fa tard i ja està tancat (la majoria de temples tanquen a les 5 de la tarda). Després teniem pensat arribar-nos fins a una de les fotos més típiques de Kyoto, la del temple Kiyomizu-dera, però suposem que també tancaran d'hora i al final no hi anem.

Com que és mitja tarda i no tenim ja res més per fer, donem una volta pels voltants del barri i anem a descansar una mica a l'hotel abans d'anar a sopar, però jo estic tant cansat que al final m'acabo adormint, jejeje.







Dimarts 16: Esmorzem a l'hotel i tenim buffet lliure, així que ens posem les botes i surtim per anar al Kiyomizu-dera, un dels temples més famosos de Kyoto. Aquí els temples més grans tenen jardins interiors, i semblen més boscos de muntanya que una altra cosa. Fem les fotos que toca i marxem cap al Sanjusangendo.

Un cop allà, ens fan descalçar per entrar, i un cop dins veiem que hi ha una sala una mica estreta però moooooooolt llarga en la que tenen les 1001 estatues de Kannon, en 10 files. Aquesta sala és l'edifici més llarg de fusta de tot el Japó, i la veritat és que no m'estranya. Llàstima que no deixéssin fer fotos a l'interior d'aquí, ja que era prou impressionant, però en podeu veure si apreteu aquí. Al surtir un grup d'escolars japonesos se'ns acosten tímidament i ens pregunten si ens poden fer unes preguntes per uns deures que han de fer, així que diem que cap problema i al final ens fem una foto amb ells.

Marxem del temple i ens dirigim a Fushimi Inari, una zona de muntanya famosa per tenir camins plens de toriis, les famoses portes vermelles de temples japonesos. Té bastants quilòmetres de portes una darrere de l'altre, impressiona bastant. Per arribar-hi ens posem a buscar l'estació per anar cap allà i ens posem per dins d'una zona industrial, i quan ens pensavem que ja ens haviem perdut la vam trobar.

Finalment agafem el tren, però amb tanta mala sort que ens equivoquem de tren i agafem un express, i quan ens n'adonem ja ens hem passat 4 parades! Agafem el tren de tornada i arribem a Fushimi Inari. Quan miravem el mapa semblava força petit, però vam començar a caminar i caminar i pujar moltes escales sota del túnel de toriis i quan vam tornar a veure un altre mapa i vam veure que portavem molt poc tros, decidim fer mitja volta i seguir la visita turística. A l'hora de baixar passem per un altre passadís de toriis que ens porta a una espècie de cementiri bastant curiós.

Tornem a l'estació i agafem el tren en direcció al temple daurat, el Kinkakuji. Aquest temple se li diu així precisament perquè està recobert d'or, i en dies clars el seu reflexe en el llac diuen que és tant perfecte que costa reconeixer quin és el verdader i quin el reflexe.

El tren que ens havia de portar al temple daurat fa l'última parada a l'estació de Kyoto, així que aprofitem i ens quedem allà a dinar i visitem de pas la tenda d'Osamu Tezuka, un dels pares del manga.

Des d'allà decidim agafar el bus per arribar-nos al temple, i arribem just per entrar, ja que quedaven 20 minuts per tancar. Realment és un lloc molt maco, però amb aquest temps en tenim de sobre per visitar la zona, ja que no t'hi deixen acostar massa. Un cop a fora intentem visitar el temple Ryoanji, però aquest cop no tenim tanta sort i just quan entravem el tanquen.

L'última parada del día és anar a visitar el museu internacional de manga de Kyoto, així que tornem a agafar el bus i quan el trobem entrem. Un cop dins veiem que és bastant decepcionant, ja que més que "museu" s'hauria de dir "biblioteca" de manga, ja que hi ha estanteries senceres plenes de series de manga en japonès, però d'explicacions ben poques.

En fi, després de la decepció, tornem a l'hotel i surtim a sopar pel barri de Gion, amb la mala sort de que entrem en un dels restaurants més lents de la zona. Surtim ràpid i anem a dormir, que ens fa bastanta falta.

Continuarà!







Etiquetes de comentaris: , , ,

********************************************************************************** **********************************************************************************

1 Comentaris:

Blogger Kojirô ha dit...

lol amb els estudiants. Ja em diras que us van preguntar, que tinc curiositat.
Vull llegir sobre les vostres impresions a tokyooooo :D

24/9/08 1:46 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

********************************************************************************** **********************************************************************************

divendres, setembre 19, 2008

Me n'oblidava!

Al final també ens vam passar pel Lawson amb la informació necessaria per comprar les entrades de Pillows i ja les tenim! Demà és el concert, ja veurem com va la cosa. Aquí a Tokyo és una mica més complicat connecar-se a internet, així que segurament no podré actualitzar normalment. Ja veuré com fer-ho!!

Etiquetes de comentaris: , ,

********************************************************************************** **********************************************************************************

1 Comentaris:

Blogger Kojirô ha dit...

cabrooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooonsssss!!!!!!!!!

19/9/08 9:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

********************************************************************************** **********************************************************************************

dimecres, setembre 17, 2008

Osaka

Diumenge 14: Avui toca visitar Osaka, així que anem cap al castell. Agafem el tren i ens deixa a un parc. Fa una calor insoportable!

Mica en mica ens anem acostant. Arribem al castell i entrem, al pujar les escales exteriors hi ha una mena d'aspersors per treure una mica la calor de sobre, però no es noten massa.

Per fora el castell és una passada, però per dins està reconstruit com un museu, així que no conserva quasi bé res del que tenia abans, una llàstima. Anem al mirador superior i fem fotos, i després anem baixant i ens van explicant l'historia del castell.

A les últimes plantes hi ha armadures i katanes, i també hi ha com uns videos projectats en uns pessebres, que ens ensenyen com era la vida feudal d'aquell temps. A sota de tot comprem una moneda i hi grabem un missatge amb una màquina que hi ha allà. És bastant més difícil del que sembla!

Surtim i baixem la muntanya, i pel camí ens trobem un samurai que explica contes. Dinem a un xiringuito de pinxos que hi ha a mig camí, i un cop hem acabat agafem el tren fins a Den Den Town, el barri electrònic d'Osaka.

Un cop arribem, entrem a una galeria comercial subterrània. Una vegada a fora, no sabem exactament on es troba la zona comercial que busquem, així que anem buscant i entrem a una zona de restaurants i pachinkos. Allà hi trobem la nostra primera sala recreativa! Està clar que hi entrem bastant ràpid.

Hi ha moltes màquines de premi de ganxo, i un munt de màquines en general. Amb el Jaime fem una partida al Taiko no Tatsujin (un arcade de tocar els tambors japonesos al ritme de la música). Surtim i anem a buscar el super potato, que és una tenda de 2a mà de videojocs.

Buscant buscant entrem a un edifici que té música a les plantes superiors. Al surtir, com que estem una mica cansats intentem trobar un bar per prendre algo, però sembla que no són massa aficionats a surtir, ja que només hi ha restaurants, així que acabem anant a un McDonalds per beure una cocacola.

Finalment acabem trobant Den Den Town, però ja és tard i algunes tendes comencen a tancar. Entrem a una tenda de figures que encara estava oberta, és impressionant! De fora semblava petita, però té 5 plantes plenes de figures, maquetes i demés frikades.

Surtim i també trobem el Super Potato, però ja està tancat, així que anem a sopar a un lloc que només entrar has de comprar el que vulguis menjar a una màquina de tickets, com si fos de parking. Llavors has de donar els tickets a la cambrera (que tenia una de les veus més agudes que he sentit mai) i inmediatament et porten el menjar. Molt útil si tens el temps just per menjar.

Abans de tornar a l'hotel, ens tornem a passar pels arcades, però aquest cop anem a la planta baixa i descobrim les novetats que estavem esperant: Street Fighter 4 i Tekken 6! Un cop ja no tenim ganes de jugar més, toca tornar cap a l'hotel. A l'endemà anirem cap a Kyoto!





Etiquetes de comentaris: , , ,

********************************************************************************** **********************************************************************************

1 Comentaris:

Blogger ♣ Alex Camps ♣ ha dit...

El Jaime sembla k estigui jugant al teken aquest per obligació jajaj el vas amenaçar o algo, per fer la foto??

Jaime tio animate, sino mira el de a tu lao k bien k se lo pasa!!

18/9/08 10:23 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

********************************************************************************** **********************************************************************************

Hiroshima

Avui toca actualització sobre el viatge a Hiroshima!

Dissabte 13: El plan d'avui és anar fins a Hiroshima i Miyajima, i finalment surtir una mica de festa per Osaka. Com que al costat mateix de l'hotel tenim una estació de tren podem arribar ràpid a l'estació de Shin-Osaka, on agafarem el Shinkansen (el tren bala) per arribar a Hiroshima.

Un cop a l'estació, ens fan entendre que no hi ha un Shinkansen directe com pensavem, així que ens reserven els seients per un altre en el que haurem de fer transbord a Okayama. Un cop arribem allà, demanem a un poli on podiem fer la reserva dels seients per al següent tren fins a Hiroshima, i l'home ens ha acompanyat fins a les taquilles, ha fet la cua sencera amb nosaltres i s'ha encarregat de parlar amb el venedor per fer la reserva. I això que només preguntavem pel lloc!

Arribem a Hiroshima sobre la 1. A mida que passen els minuts, cada cop veiem menys edificis alts i més cases, muntanyes i zones de conreu. Un cop arribem a Hiroshima, demanem informació i mapes a l'estació i agafem un tranvia que ens porta al Memorial Park, el que seria l'epicentre de la bomba. Ens costa una mica trobar-lo, i la calor impresionant que fa no ajuda gens, però finalment ens n'ensurtim i arribem al parc de la pau.

Només baixar ja veiem l'únic edifici que va quedar dret després de la bomba. Fa una mica de respecte saber que fa uns anys això va ser l'epicentre de la bomba. Fem les fotos de rigor i entrem al Peace Memorial Park. Anem caminant i trobant monuments conmemoratoris i memorials, però un en especial m'ha conmugut força, el monument a la nena Sadako. La Sadako estava malalta de leucèmia, i va intentar fer 1000 grulles de paper per poder curar-se, però es va morir abans d'aconseguir-ho. A partir d'aquí, els nens i nenes de molts col·legis es passen a deixar grulles de paper cada any, ja n'hi ha un munt.

Anem fent fotos i arribem al musesu de la Pau. Entrem i ens anem contagiant d'aquest horror que va suposar per a la ciutat la bomba. Al principi he començat fent algunes fotos, però al final se m'han tret les ganes i tot del nus que se m'estava fent a l'estomac. Surtim ràpid del museu i per acabar d'adobar el malestar que ens havia deixat, comencen a caure 4 gotes.

Ens afanyem a posar-nos a cobert i ens enganxa una trompa d'aigua a mig camí. Ens refugiem a l'oficina de turisme però cada cop sembla que plogui més. Arriba un moment que sembla que pari una mica, així que aprofitem i anem cap al tranvia per arribar fins a l'estació de tren que ens portarà fins al ferry de Miyajima, però un cop hi arribem ens adonem que plou moltíssim, i que dificilment estarà el ferry obert, o que podriem acabar aillats a la illa, a part de que plovent no veuriem massa bé la famosa torii en tot el seu esplandor, així que decidim que el millor és fer mitja cua i tornar a l'hotel.

Aquest cop hem tingut més sort i agafem un Shinkansen que ens porta directament a Osaka. Un cop completat tot el trajecte, ens canviem a l'hotel i surtim a buscar algún lloc per sopar. Acabem a un restaurant de fideus que ens fan descalçar per primer cop que som aquí. Està a un segon pis i tot el menjar està bonissim. Un cop hem acabat, ens disposem a surtir una mica de festa per la suposada zona de festa d'Osaka, Dotonbori, però a l'hora de la veritat està tot molt mort, i només passen uns minuts de les 12.

Després de fer unes voltes per carrers plens de neons, arribem a un bar a la segona planta d'un edifici que tanca tard, així que aprofitem i ens prenem unes copes. Un cop surtim, voldriem anar a algún altre lloc, però està tot absolutament tancat, així que decidim anar a un karaoke.

Aquí els karaokes son una mica diferents, ja que en comptes d'estar tothom a una mateixa sala demanant cançons i cantant, estem separats en grups en sales individuals. Després d'intentar fer-nos entendre amb un dependent, ens deixen fer un recital de desafinaments a una sala per a nosaltres sols. Un cop passat el temps que haviem contractat, surtim d'allà i intentem tornar a l'hotel, però de camí trobem com una mena de llibreria on hi ha revisten, comics, videojocs i música en 4 plantes, i oberta les 24h.

La tentació de poder fer el friki a quarts de cinc de la matinada pot amb nosaltres, així que anem a fer-hi una ullada. Ja cansats, agafem un parell de taxis i tornem a l'hotel a dormir. Demà toca visitar Osaka, el seu castell i Den Den Town. Demà també és l'últim dia sencer que passarem a Osaka, així que s'haurà d'aprofitar!







Etiquetes de comentaris: , ,

********************************************************************************** **********************************************************************************

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

********************************************************************************** **********************************************************************************

diumenge, setembre 14, 2008

Marxem cap a Kyoto!

Hola a tothom! Altre cop puc estar una estoneta amb el portàtil de l'Herni, de manera que actualitzaré el blog amb els dies que han passat!

Divendres 12: Es fa una mica estrany el canvi horari, no he pogut dormir massa estona ni massa bé, però s'està millor del que havia imaginat. El sopar i l'esmorzar han estat força passables. Un cop aterrem i per fi podem estirar les cames, passem pel control de duana. A cadascú li pregunten coses diferents i al final passem tots.

Anem a recollir les maletes i quasi bé no tenim ni temps d'arribar que ja surten les nostres (com a Barna, vamos). Tot seguit intentem trucar a les nostres families amb més o menys èxit (el telèfon del Jaime no vol funcionar) i anem a descanviar el Japan Rail Pass. Com que l'aeroport és bastant gran, ens topem per primer cop amb el mur dialèctic, que molts cops ni sabent anglès soluciones. Un cop ho trobem i fem el canvi, surtim a agafar un bus que ens deixarà davant mateix de l'hotel. També per primer cop xoquem frontalment contra la gran xafugor que fa. Com a mínim el día aguanta.

Un cop al bus, anem observant per primer cop amb els nostres ulls com és aquest país que tants cops hem somiat d'anar, però les vistes des de l'autopista no són massa entretingudes. Un cop arribem a l'hotel i ens dónen les habitacions, veiem les habitacions son setenteres total, però no estàn malament. Evidentment, el primer que fem és anar a mirar el lavabo, i efectivament allà estava, el xorro d'aigua per netejar el cul!

Ens apossentem, ens dutxem (ja era hora!) i veiem que davant mateix de l'hotel tenim una estació de metro (que no ens entra amb el JRP), i una botiga 24h Lawson. Com que teniem la intenció d'anar al concert dels Pillows a Tokyo, sabem que hem d'anar a comprar-les a una botiga així, i per tant ens hi acostem. Malauradament, tan sols hi ha una parella de japonesos bastant gran atenent i no ens entenen gaire. A més, els tickets s'han de treure d'una màquina que només està en japonès, i al final no podem treure-les ni amb l'ajuda del bon home que ens atenia (va estar com 10 minuts intentant-ho). Al final quedem que intentarem recollir més informació i tornarem a intentar-ho un altre dia.

Ara la nostre intenció és anar fins al Umeda Sky Building, un dels edificis més alts d'Osaka i del que a més té un mirador on podriem fer fotos bastant xules de la ciutat. El que hem de fer és agafar el metro, i canviar per la línia JR, en la que sí que ens entra el JRP (tot i que encara no el tindriem activat fins a l'endemà). Tot i semblar fàcil no ho és, així que ja ens perdem per primer cop dins de les instalacions del metro, un policia ens ha d'ajudar a treure els tickets, i no sabem on s'ha d'agafar el següent tren. Tot un èxit, vamos. El més fort de tot és que al fer el canvi de tren, haviem de comprar un altre ticket, i a l'intentar entrar amb aquest no s'obrien les portes. Deixem que els japonesos entrin per veure com ho fan, i ens fixem que uns porten unes tarjetes magnètiques i que d'altres entren amb el que sembla el nostre ticket. Com que ho tornem a intentar i no funciona, decidim preguntar al policia que hi ha al costat, i ens diu que HEM DE POSAR ELS 2 TICKETS ALHORA!! Sí, sí, el ticket que ens havia portat fins allà (encara sort que no l'haviem tirat). Posem els dos tickets a la vegada, i només surt el ticket nou, però això ens obre les portes, amb el que ja ens serveix. Curiós si més no.

Un cop arribem a la zona del Umeda Sky Building i de tornar-nos a perdre per Osaka, arribem al Yodobashi Camera, una espècie de Corte Inglés però que té una "Jump Shop", una tenda de manga i figures de la revista Jump, una de les més famoses del país, així que decidim entrar i veure la primera tenda friki del viatge. Alguns fan algunes compres i surtim a fora. Un cop trobem el Umeda Sky Building, anem pujant fins al 3r pis que és per on s'entra al mirador. Allà comprem els tickets i agafem l'ascensor de portes de vidre que puja fins a dalt de tot (uns 40 pisos em sembla recordar) i veiem Osaka de nit, amb tots els edificis il·luminats i tots els neons engegats. Fem més fotos i baixem al pis de baix on hi ha una sala amb uns bancs que si t'hi asseus il·luminen la part central, i pots anar jugant amb els colors.

Com que ja tenim gana, surtim a sopar, però primer hem de trobar un lloc on ens puguem fer entendre una mica, per tant necessitem una carta amb fotos. Després de caminar una mica trobem un restaurant que està al 2n pis. Entrem i ens senten a una taula amb uns forats al mig per on s'hi poden fregir coses. Ens hem d'aixecar i agafar el menjar que vulguem fregir a la taula. Sense saber-ho ens haviem posat en un buffet lliure!

Finalment, fem una volta per Osaka fins a tornar amb els trens cap a l'hotel tot cansats d'un dia extremadament llarg (no haviem quasi dormit en moltes hores), així que hi tornem i ens posem a dormir. El dia següent tocava visitar Hiroshima i Miyajima, així que tocarà llevar-se relativament d'hora.

Bufff... això se m'està allargant moltissim! Tot i que prefereixo fer-ho així ja que després segurament m'oblidi de molts detalls, jejeje. Així en plan resum dels dies fins avui diré que el dissabte vam anar a Hiroshima a veure la zona de l'epicentre de la bomba atòmica, però a Miyajima no ens hi vam acostar per culpa de la pluja. Després vam tornar a Osaka i vam surtir una mica per Dotombori, i vam acabar finalment a un karaoke. Diumenge tocava visitar els Osaka, així que pel matí vam anar al castell d'Osaka i per la tarda vam anar a Den Den Town, que seria el carrer tecnològic i friki d'Osaka. Finalment avui toca anar fins a Kyoto i començar a veure algunes coses.

Us deixo algunes fotillos! Ens veiem a la propera actualització!

Per fi aquí!

Les vending machines, màquines que estàn tot arreu per Japó (literalment!).

Estavem MOLT cansats!

El Umeda Sky Building (i el Jaime)

Cartell de la pel·lícula de Gurren Lagann, que estan passant pels cines i que intentarem anar a veure

El restaurant de fregits

Etiquetes de comentaris: , ,

********************************************************************************** **********************************************************************************

1 Comentaris:

Blogger eva potter ha dit...

jajajajaja!!!!! aixi q sense saberu veu entrar en un buffet lliure??!! no m'ho puc creure!!!!!!! AISSSSSSSSS si es q japó està fet per vosaltres xD
En fi segueix actualitzant que m'encanta saber el que feu ^^
Petons x totsssssssss!

15/9/08 7:38 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

********************************************************************************** **********************************************************************************

divendres, setembre 12, 2008

Catalans! Ja som aquí!

Per fi som aquí ja, i tot ha anat molt molt bé! Per a tots els que aneu seguint aquest blog i per a tots els que no, us poso les notes que he anat recollint durant aquest parell de dies de viatge (aquí ja son les 12 de la nit del divendres).

Dijous 11: Arribem tots a l'aeroport i ens despedim dels familiars que ens han vingut a acompanyar (moltes gràcies!). Una vegada ja separats i sent ja l'hora de marxar, ens acosten a l'avió amb autobús. Un cop a l'avió ens posen el típic mapamundi a les pantalles i que es va actualitzant a mida que ens anem aproximant al nostre destí.

El Jaime i el Jona estan un pèl nerviosos, ja que és el seu primer cop que volen. Quan l'avió s'enlaira surt per a les pantalles les imatges que enregistren les càmeres que hi ha a l'exterior de l'avió, així que veiem des d'una altra perspectiva com marxem de Barcelona.

El viatge dura unes 4h, i ens intentem distreure dins del nostre estat somnolent, així que comencem a fer parides amb els diaris que hem agafat. Intentem dormir però és complicat, els seients no són gens còmodes.

Per dinar ens serveixen un arròs horrible amb pastantaga i pollastre :( Per la tele ens posen un vídeo del rollo del "Just for laughs" de TV3.

Un cop arribem a Helsinki (11ºC), donem una volta per l'aeroport ja que ens hi haurem d'estar unes 6h. Ens sentem a menjar algo i quan quedaven unes 4h per marxar cap a Osaka anem a fer una altra volta per l'aeroport a fer fotos. Quan toca pujar, entrem i ens sentem, i al seient trobem un coixí i una manta, i els respaldos del cap es poden tancar perquè el cap no es mogui tant mentres dormim. D'aquí a 9h estarem a Osaka!!

El divendres ja us l'escriure el proper cop que em pugui connectar. De moment, que sapigueu que tots estem bé i que el planning segueix més o menys com ho haviem previst, jejeje.

Us deixo amb una foto des d'un dels edificis més alts d'Osaka, el Umeda Sky Building!

Etiquetes de comentaris: , , ,

********************************************************************************** **********************************************************************************

2 Comentaris:

Blogger Kojirô ha dit...

MOOOOOOOOARRRRRR!!!!!!
jajaj. De moment em conformo sapiguent que no esteu sobant al carrer xD

12/9/08 6:25 p. m.  
Blogger Dani ha dit...

hola beak!! soc el dani... molt content de que estiguis disfrutant del viatge... ja hem contaràs que tal ha anat tot quan ens vegem per classe.

Salut! i que disfrutis molt!

12/9/08 11:14 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

********************************************************************************** **********************************************************************************

dijous, setembre 11, 2008

Marxem!!!

Semblava que no havia d'arribar mai, però finalment ha arribat. Avui marxem a Japó!

Si tot va com ha d'anar, el blog publicarà aquesta entrada quan estiguem marxant amb l'avió cap a Helsinki, per arribar finalment a Osaka a les 11:45 del divendres hora local, que seràn les 4:45 a Sabadell.

Que començi l'espectacle!

PD: Ja sé que al flash de dalt, "Japó" va accentuat... però amb aquesta tipografia no he pogut fer-lo!

Etiquetes de comentaris: ,

********************************************************************************** **********************************************************************************

1 Comentaris:

Blogger Kojirô ha dit...

TACHANNNNNNNNNNN!
El dia ha arribat. Ja comentaras les vostres aventures per terra de japos. Sobretot, FOTOS!

11/9/08 11:15 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

********************************************************************************** **********************************************************************************